Station2Station

Série de portraits construits sur des fragments d' onde radiophonique en référence au texte du philosophe Walter Benjamin sur le déclin de l' aura à l´époque de la reproductivité mécanique :
"L'œuvre a toujours été reproductible, la nouveauté étant que l'ancienne reproduction des mains des hommes a fait place à la reproduction technique et technologique. Cette nouvelle situation modifie considérablement ce qu'est une œuvre d'art, en lui niant son authenticité, son autorité. La reproduction technique se déprécie le hic et le nunc de l' oeuvre, il fait disparaître l'aura, il remplace son unicité spatio-temporelle par une mise à jour sérielle. Il y a une histoire de l'art: le This work, d'abord marqué par la valeur rituelle ou rituelle, par l'aura, décroît avec la reproductibilité technique, puis, avec l'art pour l'art, naît une œuvre privée de valeur culturelle. Précédemment définie par son caractère unique, l'œuvre devient conçue pour être reproduite. La valeur rituelle cède la place à une pratique politique. "

 

Jeanne MOREAU

 

 


El retall de la veu de Jeanne Moreau en entrevista, al cinema, amb la cançó ens fa revivir els moments que van marcar la seva relació amb Marguerite Duras.

Jeanne Moreau és una actriu, cantant i directora francesa, nascuda el 23 de gener de 1928 a París on va morir el 31 de juliol de 2017. Jeanne Moreau ha aparegut en més de cent trenta pel·lícules sota la direcció de Luis Buñuel, Theo Angelopoulos, Wim Wenders, Rainer Werner Fassbinder, Michelangelo Antonioni, Joseph Losey, Orson Welles, François Truffaut, Louis Malle, André Téchiné, Bertrand Blier.


Françoise SAGAN
Bonjour Tristesse.
 
"De fet, em va sorprendre molt l'escàndol que va provocar aquest llibre. Per a tres quartes parts de la gent, l'escàndol d'aquesta novel·la va ser que una jove podia dormir amb un home sense quedar-se embarassada, sense haver-se de casar. Per a mi, l'escàndol d'aquesta història va ser que un personatge podia conduir per egoisme, egoisme, algú a matar-se.
"Sobre aquest sentiment desconegut, l'avorriment i la gentilesa del qual m'obsessionen, dubto a afegir-hi el nom, el bell nom greu de la tristesa. "

Françoise Sagan, que té el nom real de Françoise Quoirez, és una escritora francesa nascuda el 21 de juny de 1935 a Cajarc al Lot i que va deixar el 24 de setembre de 2004 a Honfleur al Calvados. El 1960, durant la guerra algeriana, Sagan es va adherir al Manifest del 121 i va signar la Declaració sobre els drets a la nul·litat a la Guerra d’Algèria, que aprovava la insubordinació dels reclusos a Algèria. Al maig de 1968, arriba al centre d'una manifestació estudiantil al teatre Odeon on se li interroga: "El camarada Sagan va venir al seu Ferrari per animar la revolució? "Falsa", va replicar. És un Maserati! A l'abril de 1971, va signar el Manifest del 343, més conegut com a « Manifeste des 343 Salopes ».




Antonin ARTAUD
Alienació i Màgia Negra
 
 

"L'asil insane és receptacles de màgia negra, conscient i premeditada, i no només és que els metges afavoreixen la màgia a través dels seus terapèutics que s'afinen. No hi havia metges, no hi hauria pacients, perquè van ser els metges, no els malalts, que va començar la societat, els que viuen, viuen morts, i també és necessari que la mort és viva ... No hi ha res com un asil insalat per escoltar suaument la mort i per mantenir els morts en una incubadora. moderna, còmplice en aquesta de la màgia més sinistra i crapulosa, passa aquestes morts a electrosocock o a insulinoteràpia, de manera que, cada dia, buida aquest espatllot d’homes del seu cos i presenta-los, així buits. , així fantàsticament disponible i buit, per a les obscèns peticions anatòmiques i atòmiques de l'estat anomenades "bardo". Lliurament de la barda de viure segons els requisits del no-jo. El Bardo és l’estrella de la mort pel qual l’ego cau en un matràs, i hi ha, a l’electrosoc, un estat flàccid, a través del qual tot es traumatitza. Allò que en aquest moment ja no li sap saber, sinó que espantosa i desesperadament no entén què era quan era ell mateix. Vaig anar-hi i no ho oblidaré."

 
Antonin Artaud, nascut a Marsella el 4 de setembre de 1896 i mort a Ivry-sur-Seine el 4 de març de 1948, és un teòric, actor, escriptor, assagista, dibuixant i poeta francès. Poesia, posada en escena, drogues, pelegrinatges, dibuix i ràdio, cadascuna d’aquestes activitats era una eina a les seves mans, “una manera d’arribar a una mica de la realitat que en fuig”.



 

 

 

 

00:00 / 09:50
Françoise Sagan
00:00 / 07:00
Antonin Artaud
00:00 / 04:32